Tai Chi

Què és el TAI CHI CHUAN ?

És un sistema de tècniques originaries d’una art marcial d’origen xinès en la que s’haurien de destacar les “formes” dels moviments com la part més popular i coneguda del Tai Chi i els exercicis de parelles (Tui Shous) com a introducció a l’art pròpiament dita.

En el Tai Chi es barregen coneixements propis del taoisme, medicina tradicional xinesa, el Nei Gong o “alquímia interna” que són tècniques pròpies d’una art marcial coneguda en un altre temps a “ l’Art de les tretze tècniques” i en el seu conjunt constitueixen una manera  eficaç d’exercitar la salut, l’autodefensa i el coneixement intern i espiritual de tots  aquells que ho practiquen

Aquesta introducció de “manual” ja es dona una pista del que significa el Tai Chi, no és un esport, és moltes més coses. El símbol que portem a la roba del Ying i el Yang ens diu que tot esta interrelacionat, és la dualitat que existeix a l’univers segons la filosofia oriental, però també destacada per alguns filòsofs pre-socratics; al dia li segueix la nit i viceversa, a la malaltia la salut, el bé i el mal. Plutarco diu que és lo mateix vida i mort, vetlla i dormir, joventut i vellesa; aquelles coses es canvien en aquestes i aquestes en aquelles (“reencarnació o simplement que la matèria ni es crea ni es destrueix, simplement es transforma?”) . 

El Tai Chi te beneficis per la salut, de fet alguns diuen que és l’art de la longevitat. Els que ho practiquen poden viure més anys, encara que jo penso que el millor és viure bé els anys que et toqui viure. De tota manera per practicar Tai Chi “només” es necessiten tres coses: Constància, Paciència i un Bon mestre. En un temps en que tot ho volem ràpid i fàcil costa tenir constància i paciència, però les crisis econòmiques periòdiques ens avisen de que cal canviar el ritme i els valors (estalviem en els set anys de baques grasses, que després vindran set any de baques magres, la Bíblia dixet).

La medicina tradicional xinesa es basa en el concepte de “chi” o energia vital equilibrat, que es pensa que recorre el cos de la persona. Els que practiquen aquesta medicina proposen que el “chi” regula l’equilibri espiritual, emocional, mental i físic i està afectat per les forces oposades del “yin” (energia negativa) i el “yang” (energia positiva). Segons aquesta medicina, la malaltia ve quan s’altera el flux del “chi” i es produeix un desequilibri del yin i el yang. El Tai Chi col·labora amb els exercicis físics moderats i la meditació.

Jo vaig començar a practicar Tai Chi per qüestions de prevenció de la salut, sobrepes i manca d’agilitat. He de reconèixer que he millorat, encara que em falta molta més constància i paciència, tota la vida. Les persones que practiquem Tai Chi, com altres tècniques orientals, penso que som persones obertes a altres cultures i estils de pensament, que hem d’aprendre de tots i de tot.

Josep A. Esteban

Vilafranca, 28/04/2009